TICS i mòbils

elements multimèdia sense entendre res i, el que és pitjor, sent candidats a ser manipulats per la nostra ignorància. Ara bé, saber fer anar els mitjans tecnològics de què disposem no vol pas dir fer-ne un ús indiscriminat o deixar que envaeixin totes les esferes de la nostra vida, sinó saber com, on i quan ens poden fer servei i com, on i quan poden ser una nosa que interfereixi en altres àmbits de la nostra vida. Vol dir saber-los gestionar i dur-ne nosaltres el control.

Aquest primer article constitueix una declaració de principis sobre les noves tecnologies en general i els telèfons mòbils en particular. Intentaré ser coherent amb el que penso mentre obro una nova finestra perquè les TIC es vagint colant en la meva vida i activitats.

Jo, respecte a aquest tema en general, penso que les noves tecnologies estan evolucionant de manera molt ràpida, estan canviant la nostra manera d’actuar, inclús, la nostra manera de ser. Si volem estar “connectats” amb la societat en la qual vivim, cal que les tinguem en compte i cal saber-les fer anar, en cas contrari, ens podem trobar en un embolic de pantalles, cables, missatges i demés.

Potser en aquest moment (demà ja no sé) l’aparell més úti, versàtil i també invasiu és el telèfon mòbil. Davant de les situacions que genera, he decidit crear-me un codi “deontològic” propi que segurament hauré de reformar un dia o altre, però que, ara per ara, em serveix. Heus ací els punts bàsics de la meva teoria.

En primer lloc, trobo injust que algú em mani sense un motiu que jo consideri raonable i just, per tant, vaig pensar que si no estic disposada a estar al “servei” (en el mal sentit de la paraula) de persones, menys ho estaré d’una màquina. Així que, atès que no el necessito per a tasques professionals, he reduït el mòbil al mínim. És a dir, amb tarja de prepagament (em fan molta ràbia els embolics propagandístics  i promocionalsde les empreses de telefonia respecte a les quotes de pagament, són una manipulació al client), just per trucar per si hi ha alguna urgència o per si tinc algun contratemps quan surto sola amb el cotxe, sobretot. Whatsapp, només dos o tres grups de gent més propera a través del mòbil del meu marit, que me’l deixa per a aquesta funció.

En segon lloc, el temps el marco jo, no el mòbil. Les persones que tenen contacte amb mi ja saben que no tindran resposta immediata als seus missatges, i no passa res. Acostumo a respondre, quan encenc l’ordinador, o quan miro els missatges del dia al vespre o l’endemà, tranquil·lament i gaudint de la comunicació amb els altres.

En tercer lloc, no estar sempre connectada. M’agrada sortir sola, on jo vulgui, o fer el que vulgui les estones que puc, sense interrupcions. Urgències a part, no acostumo a endur-me el telèfon quan surto pel poble. Si no em troben, sempre poden trucar més tard o deixar un missatge perquè els truqui jo després (si el veig). Fins fa quatre dies, la humanitat ha sobreviscut sense comunicacions immediates. No hi ha raó perquè no puguem fer-ho d’ara endavant (ja dic que no entro en urgències ni en el terreny dels qui utilitzen l’aparellet en qüestió per raons professionals, tot i que m’imagino que també poden tallar la comunicació quan no treballen o en determinades hores del dia, per descansar). I un motiu més i no pas el menys important, és per educació. A la nostra generació (i també a part de la següent), ens van educar en una sèrie de principis relacionals: “mira’m quan et parli”, “quan algú parla, cal escoltar-lo”, “és de mala educació deixar a la gent amb la paraula a la boca” , “no interrompeixis”. I, com a persones educades, hem anat seguint aquestes pautes… excepte quan tenim el mòbil a la mà. Quantes vegades no ens ha passat de dir o sentir: “et penjo, que em truquen pel mòbil”, (tallant la conversa telefònica) “espera, no pengis, que em truquen pel mòbil, de seguida torno a estar amb tu”, (mirant els missatges que van entrant mentre l’interlocutor ens està parlant) “digues, digues, ja t’escolto” o entaulant una conversa intranscendent per mòbil mentre passegem amb algú, enmig d’una reunió o a la biblioteca. Moltes vegades no som conscients que incorrem en faltes de respecte que sense un mòbil no faríem mai.

Ah, i estic d’acord amb el video que, pendents del telèfon, no estem atents al que passa a l’entorn, sovint força més interessant. Però encara més, lluny d’afavorir la comunicació, moltes vegades encara l’empobreix perquè les comunicacions per missatges sempre són breus i sovint intranscendents (de fet, si algú posa un missatge molt llarg es fa feixuc de llegir) amb dibuixets i tot això. Jo ho trobo divertit, és una forma de comunicació simple i àgil. El que no m’agrada és quan algunes persones em diuen: “jo, des que tinc whatsapp ja no faig servir el correu electrònic” enterrant així una forma de comunicació escrita que permet molta més profunditat i extensió. Però això és perquè a mi m’agrada escriure i tenir a qui escriure. Em sap greu perdre interlocutors en ares d’una simplificació i immediatesa del llenguatge (tot i que he de dir que aquest tipus d’interlocutors, en absència del whatsapp tampoc eren massa proclius a escriure).

Bé, són reflexions subjectives, cada qual és lliure de fer el que més li plagui. Només que penso que cal aturar-nos per saber com  volem gestionar les TIC  perquè si no, i sense ser-ne conscients, quedem a mercè del que altres volen que fem i pensem i això, al meu entendre, ens fa menys persones, menys intel·ligents, menys empàtics i menys capaços de viure la nostra vida, no la que altres, per interès, volen que visquem. Jo sempre dic que val més equivocar-nos fent el que pensem que no pas fent el que altres pensen que hem de fer.

I amb tot això vull deixar clar que trobo els mòbils uns aparells molt útils I facilitadors. Només que, com tot, cal saber utilitzar-los segons les nostres necessitats, no les de les companyies de telefonia.

Anuncis

One response to “TICS i mòbils

  1. Enhorabona pel blog. M’encantarà seguit-te.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s