Sobre la dieta

alimentos_0

He arribat a la conclusió que, si volem anar passant amb coherència el nostre dia a dia, cal que ens fem un manual d’instruccions dels temes amb els quals hem de conviure o sobre els quals hem de decidir. Més que res, perquè si esperem que les normes ens vinguin de fora, anem llestos!
Ja vaig explicar la meva posició respecte al tema dels mòbils. Aquí n’abordo un altre que fa temps que m’interessa, per raons de salut i cura personal, bàsicament: la dieta. És a dir, el que mengem.

No sé si la gent de la meva generació estareu d’acord amb mi amb que vam créixer amb els esquemes alimentaris de les nostres mares, basats en quatre punts fonamentals: s’havia de menjar “de tot”, sobretot  llet, carn, ous, patates,una mica de verdura i fruita perquè no fos dit i tot acompanyat sempre de pa. Pa per esmorzar, pa per berenar i, si colava, també per acompanyar els àpats principals. Sens dubte, una alimentació forta que aspirava a compensar les mancances nutritives d’una llarga posguerra.

Més endavant, ja més tips i sospitant que potser menjàvem massa, es van popularitzar entre els qui ens interessàvem per aquest tema les idees vegetarianes. Fora carn, sobretot la vermella, plena de tòxics, que havia de ser substituïda per les proteïnes procedents del gluten dels cereals en forma de tofu o seitan, bàsicament, i manteniment del pa i els cereals sempre i quan fossin integrals. Molta fruita i verdura i  llet i  ous per als menys estrictes.

Però el vegetarianisme tampoc va acabar sent la solució definitiva i així s’ha anat experimentant amb diversos tipus de dieta: macrobiòtica, dissociada, sense gluten… I s’han anat analitzant i traient i posant els  aliments en funció de les diverses teories dietètiques.

I aquí ve l’embolic (sempre parlant en termes subjectius, és a dir, segons jo). Tan contenta amb el meu pa integral, doncs no. Un estudi diu que encara que no tinguem celiaquia, és millor que mengem els cereals sense gluten, (o sigui, res de tofus i seitans) però un altre adverteix de la important funció del gluten per al sistema digestiu i del perjudici de no prendre’n. Sort que un altre (estudi) soluciona el problema d’una tacada: res de pa de blat, el blat és dolent per a tot, segons el doctor Antonio Marcos és com una esgarrapada als budells (i les generacions de la guerra morint-se de desig per un tros de pa blanc!). I la llet també fora, que no som vedells, i fora els cereals en general i els llegums i tornem a introduir les tan denostades carns  com a font de ferro (vegeu diferents articles sobre el tema a la web “Ets el que menges”que trobareu a l’apartat “enllaços” d’aquest blog). El que sí que es manté  a través de totes les teories són les fruites i verdures però… sense patata! Vaig llegir un article a la revista “Integral” que deia que la patata era com un tumor que li havia sortit a la patatera i que, com a tal, la seva ingesta era susceptible de provocar tumors. Esborronador. Encara no m’he tret del cap la imatge de la patata maligna.

Jo, que sóc de fer cas als que en saben més, m’he documentat i he mirat d’introduir als meus àpats algunes idees dietètiques (sense abdicar del bon pernil i altres aliments indispensables a la nostra terra) però és clar, no n’hi havia cap que es mantingués com a vàlida gaire temps i em feien anar de bòlit. Al final, just abans de caure en el  caos m’he aturat i m’he dit: Mª Rosa, la millor dieta per a tu serà la que et mengis més de gust. Així que he suprimit la llet (a la qual sóc intolerant), l’excés de verdures, que em fan recargolins al ventre, he deixat d’esforçar-me a fer que m’agradi el tofu i he optat per menjar aliments frescos i bons (patates incloses), tant pròxims com es pugui, de temporada i poca cocció si pot ser (un altre avantatge, a mi que no m’agrada gaire cuinar).

Així que cada dia, quan em llevo, pregunto al meu cossarret: “avui què et ve de gust, maco?” i vaig variant segons els seus desitjos sense conflictes pseudo-culpabilitzadors. I mira, ara fa uns dies que per berenar li vénen de gust tres o quatre “Filipinos”, que per als doctors de la nutrició saludable deuen ser un anatema, però se’m posen de bé…

Al cap i a la fi, com deien els avis: “d’algun mal hem de morir” i “tot això que ens emportarem”.

Anuncis

2 responses to “Sobre la dieta

  1. He he he, quanta raó tens! S’ha de gaudir menjant i si et ve de gust una cosa, segur que se’t posarà d’allò més bé.

    M'agrada

  2. Estic molt d’acord amb el teu escrit,. Només vull fer una petita aportació, i és que de vegades et ve molt de gust alguna cosa però saps que no se’t posa bé. He constatat que és millor no caure en la temptació, ja que el petit moment de plaer al menjar-ho no compensa les llargues hores de malestar posterior.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s