Informació i sensacionalisme

Terrible l’accident d’avui de l’airbus. Aquest tipus de successos  que pasen de cop i volta sense que puguem explicar-nos el perquèsón els que et fan sentir com en som de febles els humans i que liviana i passatgera que és la vida.

I com tracten les informacions els mitjans de comunicació. Fa uns anys, un aconteixement com aquest hauria ocupat les primeres planes dels diaris i dels telenotícies, és clar. després del primer impacte i de l’atenció als familiars de les víctimes, s’hauria esperat pacientment a veure els resultats de les investigacions. Potser s’haurien donat algunes imatges dels treballs dels especialistes. Avui, des que s’ha sabut la notícia, no s’ha parlat de res més. Totes les cadenes de ràdio i televisió han fet programes especials, s’han analitzat minuciosament les mínimes informacions que anaven arribant, s’ha intentat captar imatges i declaracions dels qui anaven a veure què havia passat amb els parents o amics que havien agafat aquell vol, dels alumnes de l’institut de Llinars… De tot el que s’ha pogut.

Per mi, és fer-ne un gra massa i anar jugant sobre la fina línia que separa la informació útil del sensacionalisme. Cal estar informats, sí, perquè puguem saber com són les coses i acompanyar en el sentiment als qui han tingut la desgràcia, però també cal saber quan la informació passa a ser xafarderia o una pugna dels mitjans per veure qui capta més audiència.

I continuem… l’endemà de l’accident de l’airbus. primera hora del matí: tema monogràfic a Catràdio. La Terribas informa des de França que acaben de fer fora els mitjans de comunicació del lloc on es concentren els familiars de les víctimes. M’imagino la pobra gent amb el seu dolor i el seu desconcert havent de suportar i esquivar centenars de micròfons i càmeres. És que no hi ha sensibilitat per respectar la intimitat dels qui estan passant aquest tràngol?

No torno a sentir ràdio ni tele fins al vespre, que poso el 8 al dia, del Cuní. El primer que m’arriba: el periodista de la cadena que han enviat al lloc dels fets explicant amb tot detall les tasques de rescat dels i repetint expressions de l’estil “bocins de cadàvers”, “fragments de cossos escampats”, “dificultats per trobar les restes humanes escampades per la zona…” Talment com si les “restes”, en comptes de ser de persones fossin d’un gerro de vidre. Us imagineu que sou vosaltres els qui heu perdut una persona estimada en l’accident i heu d’anar sentint com parlen d’ella amb aquestes paraules? Ja no he sentit res més del que deien. No vull. Ara, el que sento és una barreja de fàstic pel tracte directament morbós que s’està donant al tema i el doble de compassió per les víctimes del mateix: perquè han perdut a qui estimaven i perquè s’està fent del seu dol i del seu sentiment un producte de consum al més pur estil sensacionalista.

Penso que estem perdent els valors més bàsics que ens defineixen com a persones.

Anuncis

One response to “Informació i sensacionalisme

  1. A casa ens va passar exactament igual que a tu. Vam acabar tancant la tele a l’hora dels telenotícies, de fet hem estat així tres dies seguits. Només pensàvem en les famílies, en el respecte pel seu dol i en les malaurades víctimes , que per a més inri , sembla ser que van morir pel mal cap del copilot, no pas per cap accident incontrolable.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s